I si la qüestió és que és difícil establir la línia entre si fa conservació patrimonial Port Aventura, igual com ho fa el museu del Louvre (amb totes les carències d'enfocament que l'autor li troba), jo crec que mai sabrem fer les coses bé. En alguns casos és necessari ser integrista, tindre les coses clares. I sincerament, per a mi, Port Aventura, no fa res de res de promoció cultural. És com dir que per menjant-te un gelat estàs aprenent física de fluïts (disculpes per l'exemple improvisat). Què accidentalment, o estèticament, s'usen figures històriques, d'altra banda altament clitxades, no suposa un aprenentatge integral respecte al patrimoni.
Altra cosa és que el món en que vivim impossibilita la gestió i revitalització del patrimoni amb una visió excloent del món econòmic i del sistema del capital. Envers això, té raó: cal flexibilitzar conceptes, idees, transformacions.
Els canvis de visió són sempre positius. Per altra banda, la inclusió de la societat civil en la reconversió del patrimoni present i futur, sempre serà un punt fort per a que les coses funcionen.
Per altra banda, és interessant la visió del patrimoni futur, doncs obre ventalls de transformació en la cultura de les costums, però també ho fa en un aspecte més important encara, en la visió ideològica de les tradicions. Hi ha molts exemples de festes, la majoria, que tenen un origen pagà, i tenen tot el sentit que tenen precisament en la fidelitat a aquestos orígens. Però des de les visions estatalitzadores de Bismark (aquest que plantejà que per tindre el poder com a estat sobre la forta organització sindical obrera a Europa calia usurpar-li el poder sobre la gestió del sistema sanitari i de protecció social de pensions que havien creat) sembla que res no tinga sentit o assolisca el seu clímax, si abans no és estatalitzat a mode de senyal dignificadora.
Estos dies, els joves de Benicàssim, associats en dos col·lectius han celebrat la festa dels fanals, amb la intenció de, mentre els nadals engalanen el carrer del poble, reivindicar la contaminació lumínica sota el lema “volem veure les estreles”. La festa culmina dijous amb una xocolatada i concert a una plaça del poble. Jo m'esforçaria per que açò formara part de la cultura popular. Aquesta és la visió pagana, sempre contestatària, que dona sentit des de sempre a les festes. Celebrar coses amb un sentit, amb visió de canvi. No perquè si. No folklore de morts vivents, sinó cultura viva i canviant.
L'objectiu de les noves tradicions i costums que les animadors socioculturals em de fomentar han d'anar en la direcció de fer que es sostinguen per si mateixes, donant-los autonomia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada