Un xiquet escriu paraules soltes a un paper, fa un avió i, després de tirar alé a la punta com al verdader professional dels avions que és, el llança per la finestra per veure on arriba.
L'avió es dirigeix directament, sense preludis, al cap descobert de cabell de l'octogenari del banquet; el xiquet s'estora, preocupat, i es mig oculta darrere de la cortina. Però no pot evitar traure un ull per veure el desenllaç.
De sobte, a l'últim instant, l'avió de paper es converteix en un cohet de paper, que puja puja i puja fins perdre'l de vista, amb un cel rabiosament blau de fons.
La cara del xiquet és un poema.
La teva, que observes encuriosit, també.
El blog cohets de paper és un blog, com deiem, de cultura. Però és més que això. És un blog amb l'ambició de ser-ne un més d'entre molts. Però nosaltres viatjarem en cohet. Aproparem la lluna a tots aquells que mitjançant la creació que se'ls ocorre mentre estan en ella, fan de la cultura quelcom amb sentit.
Salutacions i benvinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada